El 1937 un nen tibetà és elegit per un grup de monjos per representar el seu poble i convertir-se en el catorzè Dalai Lama, la més alta figura del budisme al Tibet. El sistema és expeditiu: el nen, de dos anys, és arrabassat a la seva família i portat al palau de Potala per ser educat i preparat per assumir el lideratge polític i espiritual.